A la bona gent

Agost 2004

El proppassat 27 de juliol, el Tinent-Alcalde d'Urbanisme d'Elx signà un decret pel qual commina mon pare, Gaspar Jaén Soler, a abandonar l'hort de Motxo. Mon pare (de vuitanta-dos anys, amb una malaltia cardíaca que feu que s'hagués de sotmetre fa tres anys a una delicada operació quirúrgica) heretà aquest hort de palmeres de son pare, Gaspar Jaén Blasco, i n'ha tingut cura al llarg dels últims seixanta anys. Des de fa uns anys -segons el Pla General d'Elx, que ho converteix tot en diners- aquest hort està subjecte a reparcel·lació urbanística i es preveu que passe a engrossir el patrimoni municipal.

L'ofici de mon pare, fins que es va jubilar, fou el de palmerer, com havia estat tradicional en la nostra família des de temps immemorial. Més concretament, com deia la iaia Mercè, ha sigut tota la seua vida "colliter de palma blanca per al Diumenge de Rams", i utilitzava la casa i els edificis de l'hort per a emmagatzenar, treballar i envasar la palma blanca.

L'hort de Motxo és una de les poques restes, potser l'última, que queden íntegres dels antics horts de palmeres d'Elx. Tots els altres que hi va haver poden mantenir encara més o menys palmeres però s'han convertit en xalets de rics, hotels, col·legis privats o públics, o, en el millor dels cassos, parquets o zones verdes municipals, però han perdut per complet el que tenien d'hort amb l'ambient agrari original.

L'hort de Motxo es troba cuidat i en bon estat vegetatiu, ja que mon pare s'ha esmerat en tenir-ne cura, com ha estat tradicional entre els palmerers de l'Elx de sempre, per la qual cosa, l'Ajuntament no pot al·legar cap negligència en el manteniment per a procedir a l'expulsió. Qualsevol que s'hi aprope podrà comprovar que fa dues setmanes s'acabà d'escurar les sèquies (a mà, sense usar herbicida, per a no destruir la flora i la fauna) amb la finalitat de fer el reg d'agost. I també en juliol s'han llaurat els bancals, disposant-los per a l'escarmunda, que venim fent cada dos anys.

Com es pot deduir, aquesta finca té per a nosaltres un alt valor emotiu i sentimental, un valor que no es té mai en compte en els lamentables processos urbanitzadors que, arreu el país, estan destruint el territori (i la gent que hi habita) ni en els decrets emanats de l'administració pública, com el que ara ens ocupa del tinent-alcalde d'Elx. ¿Quants disgustos i malalties no s'hauran originat per la cobdícia del capital que tot ho vol transformar en diners i que, amb això, ens administra mort?

En l'hort de Motxo, l'hort dels meus pares i els meus avis (i també vostre, no parle aquí de propietats patrimonials), he escrit la major part de la meua obra literària i assagística (La Festa, Llibre de la Festa d'Elx, Guia de l'arquitectura i l'urbanisme de la ciutat d'Elx, Fragments, Cambra de Mapes, L'antic jardí d'Itaca, etc.). i una ciutat, per poc agraïda i sensible que siga, no hauria de permetre, i menys encara promoure, l'expulsió dels que han habitat i han tingut cura d'un lloc on s'han escrit coses com aquestes sobre la pròpia ciutat i que, per tant, forma ja part de la memòria col·lectiva material dels il·licitans i dels valencians.
Clar que més d'un es deu haver sentit al·ludit amb els meus escrits. ¿Qui, que els conega, podrà evitar que paraules com ara "venjança" o "repressàlia" li vinguen al cap?. ¿Qui podrà evitar pensar que aquest és el cost de l'exercici de la llibertat i de la parula que, des de que tinc ús de raó, he procurat observar, malgrat els problemes que açò comporta? ¿Qui pot creure que aquesta barrabasada municipal, sense raó i plena de defectes formals, que s'afegeix a tantes d'altres, no té res a veure amb la denúncia de la destrucció d'Elx que, de tant en tant, faig pública? Penseu-ne una mica.

Ningú no havia sentit mai dir que l'Ajuntament tingués el propòsit d'instal·lar cap organisme oficial en l'hort de Motxo. Des d'aquest Ajuntament (una altra cosa eren el de Ramon Pastor i el de Manuel Rodríguez i, fins i tot, el de Vicente Quiles), ningú no s'ha dirigit mai a nosaltres per a parlar de l'hort ni ens han enviat mai, fins ara, cap escrit, excepte el puntual avís de la contribució, que hem seguit pagant. Ells tenen el seu estil i, qui els coneix de prop, bé que ho sap. I sap també que són mestres en "l'obscura ignorància, l'afalac sorneguer, la farsa i el punyal", com vaig dir en el meu llibre Pòntiques. No ens furten la princesa per fer-la feliç i donar-li plaer i descendència, ni per a fer-la Dama de Protecció Civil, sinó per a esclafar-la sota una màquina d'asfalt bullent.
Ara, des de l'insaciable Ajuntament d'Elx, aniran desfent l'hort (i, amb ell, desfent-nos una mica també a nosaltres. Saben disparar al cor, els maleïts, i matar dos ocells d'un tret).

Però, mentrestant, enguany, de bell nou, com un acte més de llibertat i de resistència enfront de la mort que ens administren, respirarem per les ferides mentre ens quede un alè de vida. I la nit de la roà, la nit del 14 d'agost, mentre humilment vetllem la Mare de Déu en la grandiosa i antiga església de Santa Maria de l'Assumpció d'Elx, a l'hort de Motxo, tornarem a llegir els sonets de La Festa tots els que vullgau venir-hi. Tota la bona gent està covidada a l'acte.

Salut i força.

Gaspar Jaén i Urban. 01-08-2004
[«A la bona gent», Información, Elx, 03-08-2004, p. 12]
Revisat: 25-08-2004