Per a ben morir

Agost 2004

Amigues i amics:

Pensava jo l'altre dia, quan van venir dos guàrdies municipals a ca mos pares (pobrets) i els van portar la irada denegació del recurs de reposició que havíem presentat en l'Ajuntament contra el decret de desallotjament de l'hort de Motxo; pensava jo que els qui, de la mà de Pedrell, dels Ibarra, de Joan Fuster, de l'Estellés, hem aprés a mirar la Festa d'Elx, plens d'amor, amb ulls humans (Castaño, Massip, A.Llorens, Molina-Foix, M.Rodríguez, Biel, els Cámara, jo mateix; una mirada que, com bé sabeu, presidia la magna exposició Món i Misteri de la Festa d'Elx que el 1986 muntà l'Alfons a la llotja de València i al Tinell de Barcelona, quan la Generalitat Valenciana intentava ser quelcom més que una màquina de fer diners i de reproduir podrits poders), trobem en la Festa raons i símbols que ens ajuden a viure i a tenir i mantenir sentiments.

I, així, pensava jo l'altre dia que, deixant a banda promesdes angelicals de retrobar aquells que ja ens han deixat i als que tant estimàrem, l'adveniment de la mort de Maria (aquella dona del poble que, en un poema de La Festa vivia tota sola en una casa del camí dels Molins, tothora recordant el seu fill únic que li mataren en guerra) ens avisa que quan arriba la mort, poderosa, indefugible, de la mà de qui siga, siga el temps o siga l'home, més val que l'encarem amb dignitat i, si podem, rodejats d'aquells que ens volen.

Potser aquest propòsit presidia el "Poema per a ben morir" que, estranyament i dramàticament premonitori, seguint el rastre de tants escriptors en tantes llengües i en tantes èpoques diverses, vaig escriure el 1979 i que ara, obsessivament, amb fervor, recite (o potser em recita ell a mi), com una jaculatòria, en les meues nits d'insomni i vetlla d'aquests dies: "moriré amb la boca reblida de gesmil / estés a la terrassa de la casa de l'hrot / que mira a migdia [...]".

Es per això que aquests dies que mos pares, ma germana i jo, amb tristesa, anem buidant l'hort de Motxo d'aquells estris i andròmines que l'urbanisme d'Elx no ha valorat per a convertir-los en diners, i amb aquesta penosa tasca anem morint una mica, us agraesc la vostra companyia afectuosa quan, cap al tard, veniu a veure'ns a l'hort i la vostra presència ens aconsola; i, amorosament, com relíquies d'un món que se'n va, damnat, ferit, us porteu a ca vostra, de record, algun dels objectes que s'havien anat dispositant a l'hort al llarg de dècades. Una pica de pedra desgastada per l'ús, la gerra de l'àvia Mercè, un bijonet de tronc de palmera que fa de seient, un planteret de tarongina o d'herbasana, amb fulles encara fresquíssimes, unes branques de gerani o de romaní, una cullereta antiga.

Us agraesc que porteu els vostres fills petits a dir adéu al geni del pou i a xopar-se en l'aigua dels llibrells de regar les mates on bevien, de dia i de nit, vespes, reis, libèl·lules, caragols, escaravats, sargantanes i tota la resta de bestioles que viuen a l'hort i que matarà l'herbicida criminal.

L'alfabet que vaig escriure per al nen Víctor amb un tió en la paret del magatzem va esborrant-se; les sequioles ja no porten l'escorrim de l'aigua; demà, un amic del pare gustós dels objectes antics s'emportarà el carro i l'aladre de l'avi. Només quedaran les boniques fotografies que amb delicadesa extrema, feu el Rafael López Munné per al llibre que l'any passat editaren els amics d'Arola.

La vostra presència, el vostre respecte, la vostra estima, el vostre somriure: són coses que, malgrat la inevitable pena, fan més digna aquesta mort que ens acompanya.
Potser, com s'explica en la Festa d'Elx, només d'això es tracta; de morir dignament.

Gràcies per la vostra generositat, Ben vostre.
Gaspar Jaén i Urban. 20-08-2004