Agost 2004
Amigues i amics:
Pensava jo l'altre dia, quan van venir dos guàrdies municipals a ca mos pares (pobrets) i els van portar la irada denegació del recurs de reposició que havíem presentat en l'Ajuntament contra el decret de desallotjament de l'hort de Motxo; pensava jo que els qui, de la mà de Pedrell, dels Ibarra, de Joan Fuster, de l'Estellés, hem aprés a mirar la Festa d'Elx, plens d'amor, amb ulls humans (Castaño, Massip, A.Llorens, Molina-Foix, M.Rodríguez, Biel, els Cámara, jo mateix; una mirada que, com bé sabeu, presidia la magna exposició Món i Misteri de la Festa d'Elx que el 1986 muntà l'Alfons a la llotja de València i al Tinell de Barcelona, quan la Generalitat Valenciana intentava ser quelcom més que una màquina de fer diners i de reproduir podrits poders), trobem en la Festa raons i símbols que ens ajuden a viure i a tenir i mantenir sentiments.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Territori. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Territori. Mostrar tots els missatges
dijous, 17 de setembre del 2009
A la bona gent
Agost 2004
El proppassat 27 de juliol, el Tinent-Alcalde d'Urbanisme d'Elx signà un decret pel qual commina mon pare, Gaspar Jaén Soler, a abandonar l'hort de Motxo. Mon pare (de vuitanta-dos anys, amb una malaltia cardíaca que feu que s'hagués de sotmetre fa tres anys a una delicada operació quirúrgica) heretà aquest hort de palmeres de son pare, Gaspar Jaén Blasco, i n'ha tingut cura al llarg dels últims seixanta anys. Des de fa uns anys -segons el Pla General d'Elx, que ho converteix tot en diners- aquest hort està subjecte a reparcel·lació urbanística i es preveu que passe a engrossir el patrimoni municipal.
L'ofici de mon pare, fins que es va jubilar, fou el de palmerer, com havia estat tradicional en la nostra família des de temps immemorial. Més concretament, com deia la iaia Mercè, ha sigut tota la seua vida "colliter de palma blanca per al Diumenge de Rams", i utilitzava la casa i els edificis de l'hort per a emmagatzenar, treballar i envasar la palma blanca.
El proppassat 27 de juliol, el Tinent-Alcalde d'Urbanisme d'Elx signà un decret pel qual commina mon pare, Gaspar Jaén Soler, a abandonar l'hort de Motxo. Mon pare (de vuitanta-dos anys, amb una malaltia cardíaca que feu que s'hagués de sotmetre fa tres anys a una delicada operació quirúrgica) heretà aquest hort de palmeres de son pare, Gaspar Jaén Blasco, i n'ha tingut cura al llarg dels últims seixanta anys. Des de fa uns anys -segons el Pla General d'Elx, que ho converteix tot en diners- aquest hort està subjecte a reparcel·lació urbanística i es preveu que passe a engrossir el patrimoni municipal.
L'ofici de mon pare, fins que es va jubilar, fou el de palmerer, com havia estat tradicional en la nostra família des de temps immemorial. Més concretament, com deia la iaia Mercè, ha sigut tota la seua vida "colliter de palma blanca per al Diumenge de Rams", i utilitzava la casa i els edificis de l'hort per a emmagatzenar, treballar i envasar la palma blanca.
dilluns, 8 de setembre del 2008
Us demane ajuda
Agost 2004
Amigues i amics:
Amb molta tristesa us comunique que l'Ajuntament (socialista!) d'Elx, en una bruta operació de repressàlia en contra meua i amb l'amenaça d'enviar-li la policia, ha decretat l'expulsió de mon pare, palmerer de vuitanta-dos anys malalt del cor, de l'hort de Motxo, l'hort que heretà de son pare, el meu avi; l'hort on ha treballat les palmeres i la palma blanca des de fa més de seixanta anys; l'hort on he escrit la meua obra poètica; l'hort al voltant del qual han girat molts dels meus escrits; un hort perfectament cuidat, que es rega i s'escarmunda com cal, on no es llença herbicida i on, per tant, conviuen amb nosaltres tota mena d'herbes, rèptils, insectes i ocells.
Amigues i amics:
Amb molta tristesa us comunique que l'Ajuntament (socialista!) d'Elx, en una bruta operació de repressàlia en contra meua i amb l'amenaça d'enviar-li la policia, ha decretat l'expulsió de mon pare, palmerer de vuitanta-dos anys malalt del cor, de l'hort de Motxo, l'hort que heretà de son pare, el meu avi; l'hort on ha treballat les palmeres i la palma blanca des de fa més de seixanta anys; l'hort on he escrit la meua obra poètica; l'hort al voltant del qual han girat molts dels meus escrits; un hort perfectament cuidat, que es rega i s'escarmunda com cal, on no es llença herbicida i on, per tant, conviuen amb nosaltres tota mena d'herbes, rèptils, insectes i ocells.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)